Xoc de civilitzacions

El Xoc de civilitzacions (en anglès Clash of Civilizations, COC) és una hipòtesi que assegura que les identitats culturals i polítiques seran la principal font de conflicte en el món posterior a la Guerra Freda. Va ser proposada pel politòleg estatunidenc Samuel P. Huntington en una conferència el 1992^[1] a l'American Enterprise Institute, que més tard seria desenvolupada en un article, publicat a la revista Foreign Affairs el 1993, titulat "The Clash of Civilizations?" (El xoc de civilitzacions?),^[2] en resposta al llibre del seu antic estudiant, Francis Fukuyama, que el 1992 publicava La fi de la Història i l'últim home. Huntington, finalment, ampliaria la seva tesi en un llibre, publicat el 1996, titulat The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order (El xoc de civilitzacions i la reformulació de l'ordre mundial).

Aquesta frase va ser utilitzada, amb anterioritat, per Albert Camus, el 1946,^[3] i per Bernard Lewis, en un article de setembre de 1990 publicat a The Atlantic Monthly, titulat "The Roots of Muslim Rage" (Les arrels de la ràbia musulmana).^[4] Fins i tot, el 1926, la frase apareix en un llibre sobre l'Orient Mitjà de Basil Mathews: Young Islam on Trek: A Study in the Clash of Civilizations (p. 196).

Aquesta expressió deriva del concepte "xoc de cultures" ("clash of cultures"), utilitzat ja en època colonial i durant la Belle Époque.^[5]